El blog d’en SiG

Si, les tenim! Com el Real Madrid, a última hora hem obtingut l’èxit: les entrades de DAF. Unes entrades que estaven disponibles no sé si fa 6 mesos. El concert és a les 20uhr a propet de casa. Com ja vaig dir, potser convido als integrants del grup a sobar a fer unes copetes, escoltar els seus temes i a dormir a casa meva.

El concert arriba a una Berlin coverta de neu, gelada i a -10°. Un bon escenari per anar escoltant les songs mentres passeges o viatges amb transport.
I aquelles casualitats de la vida…feia segles que no sabia res de Marianne i la seva colla…avui al tranvia em trobo a una amiga seva, a falta d’un dia pel concert, i quan ha baixat he rebut un sms de la Marianne. De vegades penso que les casualitats no existeixen.

Bé, san se acabó lo que se daba a Barna. Després de 10 dies notablíssims a Barna toca tornar a la realitat i aterrar a berlin. Una Berlin més buida en quant a gent important es refereix a partir d’ara que en comparació al començament de desembre, per exemple. I més plena que el pròxim febrer. Però Berlin, com quaslevol ciutat gran, sempre tindrà molta gent per ser coneguda i, per tant, per ser important. Lo maco del dia a dia.

De fet aquests dies a Barna m’han encantat. He tingut de tot…menys descans, de tot. Però es que feia un any que no em deixava caure per Barna. En quant a la ciutat, llocs com el Raval, el Gotic, el Born o Sants han estat visitats. També les tapes han estat protagonistes….en 10 dies, 3 dinars de tapes. Molts retrobaments, esperats i inesperats, temes pendents no sé si solucionats però si més no tractats, que fins ara estava allà el tema però era intocable per motius clars. He vist el piset dels meus amics que ja estan independitzats i se’ls veu molt bé allà on s’han fotut.

I ara marxar a Berlin doncs com que ho posposaria i em quedaria molts més dies aquí….però bueno m’adapto ràpid als canvis….costa fer-los però quan es fan, sóc una persona que m’adapto ràpid crec i aviat tornaré a oblidar-me d’aquests grans dies barcelonins.

En fi, bon any nou…

Aquests dies he brindat no sé quantes vegades. I ja no dic prost aquí, dic salut. El salut per això, no em mola. És com un acte que es fa per fer, però el prost et mires als ulls. És genial poder mirar-te als ulls abans d’empassar-te alguna copeta d’algo amb qui estàs passant un bon moment. Jo me n’he donat compte. Quan he fet salut a casa i a altres llocs, miro a la gent que li toco la copa i no em miren a mi. Miren la copa i allà acaba tot, un ritual buit. En canvi, mirar-te als ulls apunt d’endinyar-te algo et comunica alguna cosa. De vegades, missatges ben diferents. Segons a la persona amb qui brindes. Missatges del pal: vinga va, ja veuràs després, deu ni do ara, són expressats en forma de mirada i només uns poc podem interpretar-los sense que ens hagin de traduïr els autors de la mirada el seu significat. Per tant, en la meva modesta opinió, el prost ha guanyat de carrer al salut, que és un brindis buit, sense emocions i sense missatge visual.

D’aquí una setmana el meu blog farà 3 anyets. 3 anys escrivint ximpleries, desestressant-me escrivint en forma de poesia popular popular, atacant figures intocables per l’estat espanyol o pel món, figures només apreciades per mi, figures que només conec jo, usant el blog com un diari, com una guia per alguns i en definitiva, per passar-m’ho bé escrivint. En fi, el fill ideal. 3 anys i no plora!!! O sóc molt bon pare i el tinc ben ensenyat, o no té vida!

Abans de marxar els 10 dies a Barna i entrar en una època de vacances nadalenques, intento lligar les últimes cosetes d’aquí Berlin. Ahir em vaig apuntar a un nou curs d’alemany. Aquest cop més a prop de casa i penedit de passar-me pel forro dels collons els últims dies de classe del passat curs. No vaig fer quasi res el curs passat i tot i aixi, m’han posat després d’una prova de nivell al B2.2. Però vaja, que m’ho haig de currar. Jo no sóc d’aquells que fa el que sigui per estar al C4000 si en realitat no tinc el nivell addient, pq a la llarga són tirar els calers a la brossa i de ben poc et serveix aquell curs del C4000. A vere si m’aplico més el 2009, en quant alemany es refereix. La intenció és anar a pel Mittelstufe (podria intentar el B2…no sé ja veurem), però per això encara hauria de cursar el C1 sencer.
També passaré pel banc, que els cabrons ja m’estan cobrant calers pq no he canviat l’adreça de l’anterior pis. M’envien les cartes a l’anterior pis, i com que les retornen, m’ho fan pagar. Ara potser hi aniré aprofitant que la feina està rematadíssima.

Bueno, i la maleta, ara faré la llista del que m’haig d’endur o si més no, de lo que no puc oblidar. A veure si no em deixo res. Agur!

Bueno, d’aquí dos dies baixo a Barna després de ben bé quasi un any de no olorar-la. Tinc bastantes ganes, i són 10 dies i em passaran volant. Bé, a lo que anava…aquest any sencer a Berlin es mereix un anuari sobre lo que ha passat. Un resumillo de lo que ha estat el 2008, de lo que m’enrecordo i així faig una espècie d’homenatge a un any que ha tingut coses bones però també coses dolentes. Vamo axá!

Gener
1) Arribo el diumenge 6 de Gener a Berlin. Una Berlin amb neu dels dies anteriors. A l’avió em vai trobar a una erasmus i em va ajudar a tornar entretingut.
2) En aquells temps, vivia al meu primer pis (de 3). A Deutsche Oper. Un dúplex molt apanyat, i que m’agradava. Estava cómode allà.
3) Si no m’equivoco, el 9 de gener arribava en Castels i seria el nou company de pis, suplint la baixa de’n Leitao.
4) Festa erasmus per dir-nos hola al Kaffee Burger
5) I la primera espelmeta per una cosa negativa. Al cap de dos setmanes de pulular per allà, patim l’atentat terrorista xinès…ens foten fora de casa por sus huevos. Després de dures negociacions (ara hi penso i amb el baix nivell d’alemany, deu ni do lo que vam arribar a dir…semblava que ens entenguèssim) vam aconseguir que ens deixès un mes per buscar un pis, tal i com posava en aquella deixalla de contracte que teníem. La negociacio em va recordar com si estiguèssim gravant una escena de El cazador i juguèssim a la ruleta russa. Els participants del tinglado xinès: Adela, Joan, jo i la gilipolles aquella.
6) Començo a estudiar intensius d’alemany per accelerar el meu aprenentatge d’alemany, ja que la feina que faig com a autònom no em dona ni per 10 hores al mes. I si no curro, no cobro. Per tant, a estudiar a sac.
7) En Leiton ens visita per recollir un parellet de coses i fer el definitiu comiat. La germana de’n Joan també estava de visita.
Febrer
1) Després de remenar i remenar trobem un pis a Charlottenburg. Genial, un pis gran, a prop de l’SBahn, a prop de la Volkshochschule….jo estava molt content. Començarem a viure a finals de febrer.
2) La vida és bella…i no la peli. Les meves obligacions són estudiar alemany només.
3) Conec a la Raquel, en el curs d’alemany.
4) Embogeixo rallat perquè vaig lent amb l’alemany i pq no el parlo suficient, i em poso a buscar tandems. Anton i Ellen, junt amb l’Oliver, passen a ser dos alemanys més a la llista de coneixences.
5) La Natalia, amiga del Joan s’allotja a casa. Ve per la Berlinale. Ella viu a Stuttgart. Ens regala la millor entrada d’una pel.lícula: Lucky Luck. Estem rodejats de crios al film, i quasi ni gosem entrar. També vam veure una peli amb unes entrades que havia comprat l’Adela i aquesta si que va estar bé. Et mostra les infidelitats que tota parella en el món mundial ha de patir al llarg de la seva existència.
Març
1) En Castels i jo anem a Copenhagen. Ciutat maca i cara. També veiem Malmo sota una fina pluja. Acabarà fatal el viatge. El tren que ens portava a l’aeroport s’espatlla i perdem el vol. Acabem fent trapitxeos amb autobuseros polonesos (i diria que amb decendència albanokosovar jeje) i ens colen en un autobus on només vai trobar a faltar les gallines. Lo que faríem amb avio en 1 hora ho acabem fotent en 7. A l’arribada a Berlin, tot nevat.
2) Rebem les visites de la Vio, Maria i David. Es queden a sobar a Ca la Marisol. Aquests ens revolucionen, ja que abans dúiem una vida més calmadeta i arrel de la visita, que va ser molt intensa en quant a activitats es refereix, començarem a cremar Berlin.
3) Dies abans rebem també la visita del nebot de la Marisol i la seva nòvia, i també per un breu temps, la Luz, una ecuatoriana amiga també de la Marisol.
4) Amb les visites descobrim que el Das Loch està xapat de per vida. Mai més obrirà.
5) La Raquel ens presenta al Jordi, un xaval de Gràcia informàtic i que viu com nosaltres aquí a Berlin. Anem plegats amb les visites al Maria. A partir d’aquest dia, començarem a veure més sovint al Jordi i deixarem d’anar al Maria.
Abril
1) La Luz continua al pis…i parla molt.
2) Me’n vai a Budapest i a Cracòvia amb l’Adela. Abans per això, deixàvem el tema fins a encara a dia d’avui.
3) El pitjor sopar al llarg dels 28 anys de la meva existència es produeix en aquest mes. Teòricament havíem de fer una truita de patates i algo d’embotit. I asseguts, xerrant normal i després sortir de festeta. Acabem cremant totes les patates, de mala gana, la propietaria del pis passant de tot i xatejant enlloc d’ajudar i sopant en 10 minuts menjant fuet de peu, i fotent el camp corrent. En el sopar, Raquel, Jordi, Monika i John i jo. Descobrim el Magnet Club.

Maig
1) La Luz continua al pis….i parla massa.
2) Em foto a buscar pis i curro en paral.lel. La cosa està díficil pq et trobes gent que et pregunta que com puc afirmar que em quedare X temps, si no tinc cap feina. Vai estressat de tant amunt i aball.
3) Agafo més tándems, pq els que tenia no m’acaben de molar. Tamara, Juli, Natalie i André són les noves incorporacions.
4) Amb la caloreta, venen les ganes de fer el boig i potser és el mes més actiu i divertit, descobrim bons llocs en diferents àmbits. Moltes festes, a pisos, al carrer, a la ciutat…molts descobriments de cop. Anècdotes com la intervenció de la polícia a casa el Jordi pq treguèssim la música, i algun més, succeeixen aquest mes.
5) Un dia de ressaca, li dic pel msn a la Laia de Tallinn que la venim a veure. I així és. Acabem anant a Tallinn I a Helsinky la última setmana d’aquest mes amb en Fede que estava per aquí de visita.
6) Aprofitant el bon temps, degustem les zones verdes de Berlin i anem a pendre el sol, de vegades amb el portàtil….no se ni pq l’agafàvem, la veritat.
7) Vaig a la segona boda de l’Oliver. Ni un any i ja vaig a una boda berlinesa.

Juny
1) La Luz continua al pis
2) Torno de Tallinn, collonut el viatge.
3) Trobo curro a Prenzlauer Berg, com a programador de VB .NET. Estaré 6 mesos de proves i després si tot va bé, indefinit.
4) Comença la eurocopa. Berlin la viu a sac, tothom mira tots els partits. Les terrasses dels bars són meravelloses. Inundades d’ambient, la gent vivint bé i mirant futbol. I el clima genial, un paraís.
5) Conec la Marianne a l’MFE, una alemanya de l’antiga DDR i amb noció d’ella que va estar a Barna i a més de parlar el castellà, parla el català.
6) El Junyent visita al Joan i fotem voltetes per Berlin amb ell.
Juliol
1) La Luz marxa de la breu estada de casa nostra. De fet marxa després de mi, dos dies després. Jo trobo un pis a Friedrichshain, on actualment estic vivint.
2) Aprovo el certificat b1 (Deutsch Zertifikat). No sé la nota fins al setembre o així.
3) Anem a la Love Parade…serà un fiasco. L’anada per això impresionant, el tren de les drogues era alló.
4) Em venen a veure els pares. I descobreixo una altra part de Berlin , Hoppergarten…a l’est…quina cagada que vam fer.
Agost
1) El mes de les visites, ja que m’estic com 20 dies acompanyat. Em visita el Jordi i la Nakis i la Raquel. Aquest mes definiria com el mes dels feierabends més llargs. Sortia de currar i després me n’anava als bars o a passejar amb ells. També per sorpresa, rebo la visita de l’Alex i la Susa, que es queden penjats amb un tren d’Hamburg que els portava a Cracòvia. A Berlin es van quedar tirats, i jo els vaig acollir.
2) Sortir sortir i sortir.
Setembre
1) Arriba la Mireia per viure a Berlin. En principi per un mes però amb previsions d’allargar-ho una mica mes. S’estarà al final fins desembre.
2) Se’n va en Jordi a New York a viure.
3) La Romana se’n va un mes a França i tinc per un mes un nou company de pis. Thomas de Dresden.
4) Em visita en Leiton. Fem moltes cosetes…moments mítics sol de Treptower Park i la liada que vam patir amb unes caipirinhes caseres. Les putes van impedir que anèssim a Rügen.
5) En la festa d’inauguració del pis de la Pauline, coneixem la Therese, una alemanya que estudia castellà i que fa els anys dos dies més tard que jo.
Octubre
1) Amb ganes d’aprofitar els findes, me’n vai sol a Stralsund a veure el mar…..la boira m’ho impedeix, però va anar bé estar sol tantes hores per nar pensant.
2) Me’n vai a Stockolm amb Mireia, Jordi i Julia. Ciutat maca, i nit guay. Fins i tot veiem un concert rodejat de jovent suec.
3) Aniversari meu i el de Therese. Tot improvitzat.
4) Celebrem Halloween amb una festeta al meu pis. Hem d’anar vestits com si visquèssim als anys 20.
Novembre
1) Em visita la Roser, però com per variar, jo durant el dio treballo. Quedem també després de la feina per fer alguna activitat. Aquelles dates també estava la germana del Joan.
2) Continuen les festes a pisos. Aniversaris, inauguracions de pis….
3) Instaurem els divendres com el dia de fer soparillos. Sopar a casa d’un…va rotant.
Desembre
1) S’acaba el meu periode de prova. Em quedo a l’empresa.
2) Dies de comiats, l’Adela se’n va dijous, Mireia el divendres i Raquel una setmana després. La gent tal com ve se’n va.
3) Castels, Therese i jo anem a Dresden, per veure el mercadet de nadal. Assolides totes les espectatives del viatge.
4) Demà farem un sopar de nadal-comiat pq vaig a barna al piset, companyes de pis, pares d’una , pare i novio d’una altra i Joan i Therese per part meva.

Bueno, més o menys he escrit lo més destacat. Al final em cansava ja hi tot…llarguet però un bon resum de tot lo que m’enrecordo i lo destacable.

Aquest cap de setmana en Castels, la Therese i jo visitem Dresden. Passarem una nit en un hostalet d’allà. La idea és veure el mercadet de nadal, considerat el més antic d’Alemanya. També volem veure la ciutat, ciutat que ja vaig visitar al 2005 amb un gran viatge que tinc guardat per anys al cap i que vaig fer amb en Leit i l’Enric. Estar pels garitos de la Neue Stadt, veure els emblemàtics monuments de la ciutat, la Frauenkirche acabada de construir, fer un vas de llet a la Milcherei i un glühweincillo al mercadet i catar el seu ambient són objectius essencials. A vere si a la tornada del viatge poso fotos, que tinc un pel abandonat el meu diari electrònic.

Bueno ja han passat els 6 mesos de prova i ara ja sóc, per fi, indefinit. Deu ni do, ja han passat 6 mesos des d’aquell dia en que vaig començar a currar. aquell dia que tornava de viatge amb en Fede i en Castels d’Estònia i hores després em fotia a currar deixant la típica vida que es porta a Berlin: la d’aturat. L’empresa és molt petitona i degut això (o no) hi ha bon rotllo. Tampoc em puc queixar pas del nostre patrò. Per que veieu l’ambient, l’altre dia vaig estar jugant a la consola de videojocs Wii després de dinar durant una mitja hora i el jefe estava allà. I els becaris es foten a jugar a les 8 o a partir de les 17. I lo guay és que es foten a jugar amb ell. Volia la Wii per relaxar l’ambient i per combatre l’estrés. I aixi que la tenim a la empresa. I avui o demà farem una foto pel jefe, amb la conya de que sóm el grup de música de l’empresa…un grup de música de l’estil Backstreet Boys. Hi ha l’alcoholic, el guaperas, el big bother, …. a mi m’ha tocat ser el latin lover…jaja em portaran una perruca i haig d’ensenyar el pel del pit…

En fi, que estic content de la notícia i això farà que pugui allargar més temps, en aquesta empresa, el meu periple a la capital alemanya. Petons per tot cristo.

…els hi dedico aquesta songuilla. No importa la nacionalitat del covard tot i que si sap espanyol serà més útil escoltar aquest temassu.

http://es.youtube.com/watch?v=ndZlJ83ayiQ

que maco que és ser covard…et dediquen temes com aquest…tot un honor.

Com a bon barceloní que sóc, he volgut immortalitzar el primer dia de neu de l’any a Berlin (al gener va nevar algo, però jo no hi era). Estem aquí a la feina i hem nat a mirar per la finestra la neu. Ja han caigut bromes pq vinc del sud, però es que tenen raó. Jo no conec la neu. Es desconeguda per mi. He demanat si puc baixar a jugar amb la neu i m’han dit que si. Però de moment no queda la neu al carrer. Avui com si duguès volquers!!! Aquest cap de setmana serà divertit amb la neu. Espero no quedar-me dormit al carrer.